Un estudi internacional millora la predicció clínica en els trastorns genètics relacionats amb NKX2-1

Un estudi multicèntric internacional ha analitzat la cohort més gran publicada fins ara de persones amb trastorns relacionats amb NKX2-1. El treball, titulat International Registry of NKX2-1-Related Disorders: Clinical, Genetic, and Imaging Perspectives, publicat a la revista científica Movement Disorders, va incloure 68 pacients amb diagnòstic genètic confirmat i va recopilar informació clínica, genètica i de neuroimatge a través d'un registre internacional coordinat des de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. La troballa principal és que el retard motor primerenc és la manifestació inicial més freqüent i que hi ha associacions rellevants entre el tipus de variant genètica i l'evolució clínica, especialment en relació amb l'afectació respiratòria i la corea, un trastorn del moviment caracteritzat per moviments involuntaris, bruscos i irregulars que poden afectar la cara, els braços.

Trastorns relacionats amb NKX2-1

Els trastorns relacionats amb NKX2-1 són malalties genètiques causades per alteracions al gen NKX2-1. Aquest gen és fonamental per al desenvolupament del cervell, els pulmons i la glàndula tiroide.

Tradicionalment es descriuen per l'afectació de tres òrgans principals:
- Cervell (trastorn del moviment, especialment corea)
- Pulmons (problemes respiratoris, sovint des del naixement)
- Tiroide (hipotiroïdisme)

Tot i això, l'expressió clínica és variable, cosa que dificulta el diagnòstic i la predicció del pronòstic.

Resultats principals de l'estudi

• Disseny de l'estudi: Investigació observacional multicèntrica internacional que va incloure 68 pacients amb diagnòstic genètic confirmat, amb recollida estandarditzada de dades clíniques i genètiques.
• Troballes genètiques clau: La majoria dels pacients presentaven petits canvis al gen NKX2-1. Alguns tipus d'alteracions genètiques que afecten de manera més intensa el funcionament del gen es van relacionar amb una afectació respiratòria més gran. En canvi, les alteracions localitzades en una regió concreta del gen (anomenada domini homeobox, a l'exó 3) es van associar amb una evolució més estable del trastorn del moviment (corea), és a dir, amb menys empitjorament al llarg del temps.
• Impacte clínic principal: La corea, trastorn del moviment caracteritzat per moviments involuntaris, va aparèixer a la gran majoria dels pacients i va començar en els primers anys de vida. A més, els nadons que van presentar dificultat respiratòria en néixer van tenir més probabilitats de desenvolupar problemes pulmonars més endavant. D'altra banda, els pacients amb delecions (pèrdua d'un fragment del material genètic) van mostrar, en general, millor capacitat per fer moviments amplis com caminar o mantenir l'equilibri.
• Altres troballes rellevants: Només aproximadament la meitat va presentar la tríada clàssica completa; van ser freqüents les comorbiditats psiquiàtriques i la ressonància magnètica cerebral va ser normal en la majoria dels casos.

Laia Nou, MD, neuròloga pediàtrica a l'Hospital Sant Joan de Déu (HSJD) i primera autora de l'article, i Dario Ortigoza, MD, PhD, investigador del grup Epilèpsia i Trastorns del Moviment en Pediatria de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD), neuròleg pediàtric aquest estudi redefineix les nostres expectatives clíniques en els trastorns relacionats amb NKX2-1. Demostra que el retard motor precoç pot precedir la corea i que determinades variants genètiques s'associen amb trajectòries clíniques específiques. Aquestes troballes permeten avançar cap a un diagnòstic més aviat i una atenció personalitzada basada en el genotip.

Importància per a la investigació futura

Els resultats posen en relleu la necessitat de fer estudis de seguiment a llarg termini, amb avaluacions periòdiques i estandarditzades de l'estat neurològic, respiratori i endocrí dels pacients. A més, la relació observada entre el tipus d'alteració genètica i els símptomes clínics obre noves oportunitats per millorar l'atenció i la investigació, com ara:

• Poder anticipar millor l’evolució de la malaltia segons el tipus de variant genètica.
• Aprofundir en la investigació per entendre per què algunes alteracions del gen provoquen símptomes diferents d'altres.
• Dissenyar assaigs clínics més personalitzats, adaptats al perfil genètic i clínic de cada pacient.
• Establir protocols clars per al seguiment hormonal i detectar precoçment possibles problemes respiratoris.

En definitiva, l'estudi demostra que el retard motor precoç sol ser el primer senyal de la malaltia, fins i tot abans que aparegui la corea. A més, confirma que el tipus d‟alteració genètica pot ajudar a anticipar l‟evolució clínica. Aquestes troballes faciliten un diagnòstic més aviat i una atenció més personalitzada.